En el règim de comunitat de béns, els guanys obtinguts indistintament

per qualsevol dels cònjuges i els béns als quals confereixin aquest caràcter esdevenen comuns.

Són béns comuns:

a) Els béns als quals els cònjuges confereixin aquest caràcter en el moment

de convenir el règim o després.

b) Els guanys obtinguts per l’activitat professional o pel treball de qualsevol dels cònjuges.

c) Els fruits i les rendes de tots els béns, si no hi ha pacte en contra.

d) Els béns adquirits per subrogació real d’altres béns comuns.

e) Els guanys obtinguts en el joc per qualsevol dels cònjuges.

Són béns privatius de cada cònjuge:

a) Els que pertanyien a cada cònjuge abans d’iniciar el règim,

si no se’ls ha conferit el caràcter de comuns.

b) Els adquirits per donació o títol successori.

c) Els adquirits per subrogació real d’altres béns privatius.

d) Les indemnitzacions per danys personals, exclosa la part corresponent

al lucre cessant durant el temps de vigència del règim.

e) Els béns d’ús personal que no siguin d’un valor extraordinari i els estris

necessaris per a exercir la professió, encara que l’adquisició s’hagi fet a càrrec dels béns comuns.

Administració i disposició dels béns comuns

1. Si no hi ha pacte, l’administració i la disposició dels béns comuns corresponen

als cònjuges conjuntament, o a un d’ells amb consentiment de l’altre.

2. Qualsevol dels cònjuges pot contreure obligacions a càrrec de la comunitat i

disposar dels béns comuns per a pagar les despeses familiars.

3. Si un dels cònjuges exerceix una activitat professional o mercantil valent-se

de béns comuns amb el consentiment de l’altre, pot fer tot sol, amb relació als

béns mobles que hi estiguin afectes, els actes d’administració i de disposició que

siguin conseqüència de l’exercici normal d’aquella activitat.

4. En cas de manca de capacitat d’un dels cònjuges o d’impossibilitat de gestió

conjunta, l’autoritat judicial pot conferir l’administració de la comunitat i la disposició

dels béns comuns a un sol dels cònjuges. També pot autoritzar que un de sol faci actes

dispositius, en interès de la família o si es produeix una altra causa justa, si l’altre

no hi dóna el consentiment.

Règim dels béns privatius

1. Cadascun dels cònjuges té l’administració i la lliure disposició dels seus béns

privatius dins dels límits que estableix la llei.

2. Dels deutes contrets per qualsevol dels cònjuges, per raó de la tinença i l’administració

dels béns privatius, en responen aquests. Si els béns privatius són insuficients, el creditor

pot demanar l’embargament de béns comuns, que ha d’ésser notificat a l’altre cònjuge,

el qual pot exigir la dissolució de la comunitat i que l’embargament tingui lloc sobre la

meitat corresponent al cònjuge deutor.

Responsabilitat per despeses familiars

Dels deutes contrets per a atendre despeses familiars, en responen solidàriament

els béns de la comunitat i els del cònjuge deutor, i subsidiàriament els de l’altre cònjuge.

Extinció del règim

1. El règim de comunitat de béns s’extingeix per les causes següents:

a) La nul·litat o la dissolució del matrimoni o la separació judicial.

b) L’acord dels cònjuges per mitjà del qual estipulen en capítols

matrimonials un règim diferent.

2. El règim de comunitat de béns s’extingeix per resolució judicial, a petició d’un

dels cònjuges, si es produeix alguna de les circumstàncies següents:

a) Separació de fet per un període superior a sis mesos.

b) Incompliment greu o reiterat per l’altre cònjuge del deure d’informar-lo

de les seves activitats econòmiques.

c) Gestió patrimonial irregular o supervenció d’alguna circumstància personal

o patrimonial en l’altre cònjuge que comprometi greument els interessos de qui sol·licita l’extinció.

d) Embargament de béns comuns en el supòsit de l’article 232-34.2.

Determinació i valoració dels béns

1. Als efectes de la divisió de la comunitat, els béns comuns i els béns privatius

s’han de determinar amb referència al moment de la dissolució.

2. Els béns comuns que es posseeixin en el moment de la dissolució de la comunitat

s’han de computar segons el valor que tinguin en el moment de fer-ne la liquidació.

Divisió dels béns comuns

1. En cas d’extinció de la comunitat, els béns comuns s’han de dividir entre

els cònjuges o entre el cònjuge supervivent i els hereus del premort a parts iguals,

llevat que s’hagi convingut una altra cosa.

2. En el supòsit que regula l’apartat 1, si l’habitatge conjugal i els seus mobles d’ús

ordinari tenen la condició de béns comuns, el cònjuge supervivent pot demanar que

li sigui atribuïda la propietat d’aquests béns en pagament de la seva quota.

Si el valor és superior al valor de la seva quota, l’adjudicatari ha de pagar la diferència en diners.

3. En la divisió dels béns comuns, cada cònjuge pot recuperar els béns que eren

de la seva propietat abans de l’inici del règim de comunitat i que subsisteixen

en el moment de l’extinció, segons l’estat inicial.

Els altres béns i les millores fetes en els béns aportats s’han d’incloure en la divisió

de la comunitat i, si el valor d’aquells béns és superior al valor de la quota, l’adjudicatari

ha de pagar la diferència en diners.

Xavier Bonet

Advocat de Girona