Mesures definitives acordades per l’autoritat judicial

1. Si un cònjuge demana la nul·litat del matrimoni, el divorci o la separació judicial

sense consentiment de l’altre, o si ambdós cònjuges no arriben a un acord sobre el

contingut del conveni regulador, l’autoritat judicial ha d’adoptar les mesures definitives

pertinents sobre l’exercici de les responsabilitats parentals, incloent-hi el deure d’aliments

i, si escau, el règim de relacions personals amb avis i germans.

Així mateix, l’autoritat judicial, a instància del cònjuge amb qui els fills convisquin, pot

acordar aliments per als fills majors d’edat o emancipats tenint en compte el que estableix

l’article 237-1, i que aquests aliments es mantinguin fins que els dits fills tinguin ingressos

propis o estiguin en disposició de tenir-ne.

2. Si algun dels cònjuges ho sol·licita, l’autoritat judicial ha d’adoptar les mesures pertinents

respecte a l’ús de l’habitatge familiar i el seu parament, la prestació compensatòria, la compensació

econòmica per raó del treball si el règim econòmic és el de separació de béns, la liquidació del

règim econòmic matrimonial i la divisió dels béns comuns o en comunitat ordinària indivisa.

Pactes fora de conveni regulador

1. Els pactes en previsió d’una ruptura matrimonial atorgats d’acord amb l’article 231-20

i els adoptats després de la ruptura de la convivència que no formin part d’una proposta de

conveni regulador vinculen els cònjuges. L’acció per a exigir el compliment d’aquests pactes

es pot acumular a la de nul·litat, separació o divorci i es pot demanar que s’incorporin a la

sentència. També es pot demanar que s’incorporin al procediment sobre mesures provisionals

perquè siguin recollits per la resolució judicial, si escau.

2. Els pactes adoptats després de la ruptura de la convivència sense assistència lletrada,

independent per a cadascun dels cònjuges, es poden deixar sense efecte, a instància de qualsevol

d’ells, durant els tres mesos següents a la data en què són adoptats i, com a màxim, fins al moment

de la contestació de la demanda o, si escau, de la reconvenció en el procés matrimonial en què

es pretenguin fer valer.

3. Els pactes en matèria de guarda i de relacions personals amb els fills menors, i també

els d’aliments a favor d’aquests, només són eficaços si són conformes a llur interès en el moment

en què se’n pretengui el compliment.

Modificació de mesures

1. Les mesures ordenades en un procés matrimonial es poden modificar, mitjançant una

resolució judicial posterior, si varien substancialment les circumstàncies concurrents en el

moment de dictar-les.

2. El conveni regulador o la sentència poden preveure anticipadament les modificacions pertinents.

3. Si la part que sol·licita judicialment la modificació de les mesures establertes per alteració

substancial de circumstàncies ha intentat arribar a un acord extrajudicial iniciant un procés de mediació,

la resolució judicial que modifica les mesures pot retrotreure els efectes a la data d’inici del procés de mediació.

Xavier Bonet

Advocat de Girona