Mediació familiar

1. Els cònjuges, en qualsevol fase del procediment matrimonial i

en qualsevol instància, poden sotmetre les discrepàncies a mediació

i intentar arribar a un acord total o parcial, excepte en els casos de

violència familiar o masclista.

2. L’inici d’un procés de mediació familiar, abans de la interposició de la

demanda o en qualsevol fase del procediment matrimonial, a iniciativa

de les parts o per derivació dels advocats o d’altres professionals, està

sotmès als principis de voluntarietat i confidencialitat. En cas de desistiment,

aquest no pot perjudicar els litigants que han participat en el dit procés.

3. L’autoritat judicial pot remetre els cònjuges a una sessió informativa

sobre mediació, si considera que, ateses les circumstàncies del cas,

encara és possible arribar a un acord.

4. Les parts poden demanar de mutu acord la suspensió del procés mentre

dura la mediació. La comunicació a l’autoritat judicial del desistiment de

qualsevol de les parts o de l’acord obtingut en la mediació dóna lloc a

l’aixecament de la suspensió.

5. Els acords obtinguts en la mediació, un cop incorporats en forma al procés,

s’han de sotmetre a l’aprovació judicial en els mateixos termes que l’article 233-3

estableix per al conveni regulador.

6. Els acords assolits en mediació respecte al règim d’exercici de la

responsabilitat parental es consideren adequats per als interessos del menor.

La manca d’aprovació per l’autoritat judicial s’ha de fonamentar en criteris

d’ordre públic i interès del menor.

La mediació és un procediment no jurisdiccional de caràcter voluntari i confidencial

que s’adreça a facilitar la comunicació entre les persones perquè gestionin

per elles mateixes una solució dels conflictes que els afecten, amb l’assistència

d’una persona mediadora que actua d’una manera imparcial i neutral.

La mediació, com a mètode de gestió de conflictes, pretén evitar l’obertura

de processos judicials de caràcter contenciós, posar fi als ja iniciats o reduir-ne l’abast.

La mediació és una de les formes possibles de gestió alternativa dels conflictes.

És alternativa, per exemple, a la resolució judicial del conflicte d’interessos.

La mediació entén que a través del diàleg és possible arribar a l’entesa en qualsevol

conflicte latent o declarat en què puguin trobar-se les persones. Per facilitar aquest 

diàleg, el mediador ajuda les parts en conflicte, però no imposa cap solució

ni intervé amb cap tipus d’interès. Ni tan sols, el mediador té interès en què

les parts arribin a un acord concret. Molt sovint, és la simple participació

en el procés mateix de mediació la forma de contenir, gestionar o pacificar

una relació conflictiva.

Xavier Bonet

Advocat de Girona