Atribució o distribució de l’ ús de l’habitatge familiar

1. Els cònjuges poden acordar l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar amb el seu parament

a un d’ells, a fi de satisfer, en la part que escaigui, els aliments dels fills comuns

que convisquin amb el beneficiari de l’ús o la prestació compensatòria d’aquest.

També poden acordar la distribució de l’ús de l’habitatge per períodes determinats.

2. Si no hi ha acord o si aquest no és aprovat, l’autoritat judicial ha d’atribuir

l’ús de l’habitatge familiar, preferentment, al progenitor a qui correspongui

la guarda dels fills comuns mentre duri aquesta.

3. No obstant el que estableix l’apartat 2,

l’autoritat judicial ha d’atribuir l’ús de l’habitatge familiar al cònjuge més necessitat

en els casos següents:

a) Si la guarda dels fills queda compartida o distribuïda entre els progenitors.

b) Si els cònjuges no tenen fills o aquests són majors d’edat.

c) Si malgrat correspondre-li l’ús de l’habitatge per raó de la guarda dels fills és

previsible que la necessitat del cònjuge es perllongui després d’arribar els fills a la majoria d’edat.

4. Excepcionalment, encara que hi hagi fills menors, l’autoritat judicial pot atribuir

l’ús de l’habitatge familiar al cònjuge que no en té la guarda si és el més necessitat

i el cònjuge a qui correspon la guarda té mitjans suficients per a cobrir la seva necessitat d’habitatge i la dels fills.

5. L’atribució de l’ús de l’habitatge a un dels cònjuges, en els casos dels apartats 3 i 4,

s’ha de fer amb caràcter temporal i és susceptible de pròrroga, també temporal,

si es mantenen les circumstàncies que la van motivar.

La pròrroga s’ha de demanar, al més tard, sis mesos abans del venciment del termini fixat

i s’ha de tramitar pel procediment establert per a la modificació de mesures definitives.

6. L’autoritat judicial pot substituir l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar per la d’altres

residències si són idònies per a satisfer la necessitat d’habitatge del cònjuge i els fills.

7. L’atribució de l’ús de l’habitatge, si aquest pertany en tot o en part al cònjuge que no

n’és beneficiari, s’ha de ponderar com a contribució en espècie per a la fixació dels aliments

dels fills i de la prestació compensatòria que eventualment meriti l’altre cònjuge.

Xavier Bonet

Advocat de Girona