L’Audiència Provincial de Girona determina la responsabilitat de la propietària en no girar els rebuts de renda del seu local, exonerant a l’arrendatària i desestimant la petició de DESNONAMENT.

És perfectament legítim que l’arrendatari en un procés de desnonament per falta de pagament s’oposi a la demanda exercitada per entendre que l’impagament es deu a culpa del propi arrendador i de forma subsidiària sol·liciti tenir per enervada l’acció de desnonament, sempre que s’hagin consignat les rendes amb anterioritat a la celebració del judici. La declaració de tenir per enervada l’acció de desnonament pressuposa que l’arrendatari ha incomplit la seva obligació de pagar les rendes en el temps estipulat, però l’arrendatari té tot el dret a defensar-se d’això, pretenent que es declari que el que ha incomplit és l’arrendador i, per tant, es desestimi la demanda, sense necessitat que es declari enervat l’acció, doncs en cas contrari, a part que poden ser-li imposades les costes, perd el dret a la enervació en un futur.

Per tant, la qual cosa ha d’examinar-se en primer lloc és si l’impagament de les rendes és a causa d’un incompliment per l’arrendatari ocorregut amb anterioritat a ser interposada la demanda, o és causa de l’arrendador que s’ha negat al cobrament o ha realitzat actes obstatives perquè l’arrendatari pogués pagar, sense que l’ocorregut durant la tramitació del judici sigui rellevant per a tal decisió. Encara que si pot valorar-se el comportament de les parts durant el procés en relació amb les rendes degudes.

Queda acreditat que les rendes es pagaven mitjançant el càrrec en un compte bancari de l’arrendatària dels rebuts que l’arrendadora emetia. Per tant, era aquesta la que estava obligada a emetre i girar el rebut contra el compte corrent de l’arrendatària, bastant que aquest tingués fons bastants en el compte per efectuar el pagament. Si tal era el procedir per al pagament de les rendes, encara que no sigui el més habitual, gens cal objectar, però això comportava que davant qualsevol problema administratiu en el cobrament era obligació de l’arrendador de posar-ho en coneixement de l’arrendatari als efectes oportuns. Solament en els casos de falta de fons o l’ordre al banc de no pagar el rebut seria imputable a l’arrendatari. Podria si per ventura i com a conseqüència del principi de bona fe contractual demanar-se que si l’arrendatari s’advertia que no se li estaven carregant les rendes, posar-ho en coneixement de l’arrendador perquè li giri els rebuts contra el seu compte bancari, sense que tingui perquè pagar-li directament, doncs el procediment acordat de cobrament de les rendes era l’abans especificat. No obstant això, si a l’arrendador li és retornat un rebut per error en la domiciliació, és la seva obligació lliurar un nou rebut amb la domiciliació correcta o posar-se en contacte amb l’arrendatari a fi de saber el que ha ocorregut i sinó ho fa serà imputable a ell l’impagament de la renda.

S’al·legava en la demanda que se li devien les rendes dels mesos de gener i desembre de 2.001, gener a juny del 2.002 i el primer que sorprèn és que, malgrat la forma en què es pagaven les mateixes, com hem vist, solament s’aporten els documents bancaris de devolució de tals rendes respecte de les mensualitats de març i abril del 2.002, no aportant-se justificant de la resta de les devolucions, la qual cosa origina el dubte de si realment es van girar o no els rebuts.

A continuació s’aprecia que els rebuts retornats van ser girats contra el compte NUM000 . En l’acte del judici es va aportar pel demandant un certificat del Banco Central Hispano en el qual se certifica que durant els anys 1998 al 2.002 es girava contra aquest compte els rebuts de lloguer a càrrec de COLL, S. a. L’error en la denominació no s’aprecia que fos rellevant, doncs els rebuts que va aportar la demandada respecte de pagaments anteriors també van ser lliurats contra COLL, S. a., no obstant això, de la prova practicada en aquesta alçada resulta que no consta aquest compte en els registre del BBVA. Podria ser que aquest compte fora de l’anterior entitat Banca Catalana i que per això no li consti al BBVA, no obstant això resulta que l’arrendatària va aportar a les actuacions extracto del compte que realment té en el BBVA i en aquest compte se li han anat carregat des de juliol de l’any 2.000 els rebuts lliurats per l’arrendador fins a les mensualitats que s’al·lega van ser impagada. Podria ser que amb l’absorció de Banca Catalana pel BBVA i els canvis en les numeracions dels comptes, es produïssin errors en les domiciliacions dels rebuts girats per tercers, però això el lògic és que es produeixi al moment en el qual es produeix l’absorció, però no un any després i a més resultaria que si el banc retornava els rebuts per error en la domiciliació el lògic és que també retornés el rebut del mes de febrer del 2.002, no obstant això tal rebo curiosament sí va ser carregat en el compte de l’arrendatari. Però, a més, també s’han aportat els rebuts del pagament de la renda carregats contra el compte corrent que posseïa en Banca Catalana i el numero del compte que consta en aquest rebuts no coincideix amb el compte que el demandant diu haver girat sempre els rebuts.

Per tant, ni tan sols és clar que hi hagués algun error en el cobrament dels rebuts per canvi de comptes bancaris, sent estrany que únicament s’hagin aportat els justificants de devolució de dos rebuts i no s’hagin aportat la resta.

 

DESNONAMENT